Muntanyes de Ripollès; Llaers - Llaers

mapa

per la cau, milany, les baumes del burbau i el teixidor

el castell de Milany

sortida de pujador del Castell, anar cap el panteó, tot el camí esta marcat amb ratlles grogres

la Cau

la Cau interior

salt d'aigua sobre les baumes del Burbau

baumes del Burbau 

Muntanyes del Ripollès- Pla de la tomba

Sortida de davant de la zona esportiva i  travessant la N152 pel semàfor.

Pel costat de la carretera, cap la colònia del Molinou, colònia de Pernau al final de la recta travessem el canal, i el riu pel pont som a la casa de Rotllan la pista va pel mig de les edificacions cap el (N), deixant un portal de ferro a la dreta, continuant en la mateixa direcció fins passar la via del tren per sota. La pista va pujant seguint l’orografia del terreny, fins trobar les marques grogues que venen de Campdevànol. Cal continuar per la pista fins un revolt amb uns indicadors, que diuen el camí a seguir. Ara es un estret i dret corriol prou ben marcat amb groc que porta al pla de la Tomba. Dalt el pla el camí gira al W. de pla amunt pel mig de una roureda, amb boix i avellaner surt a la pista que havíem deixat ja a Sant Pere d’Aüira Dalt de l’església, agafarem el camí que baixa al coll de la Batalla,         (GR3) un cop al coll fem una mica de pista cap el W. fins trobar a l’esquerra un pi amb unes pedres sota (fita) d’aquí surt un camí que va per sota la pista amb un bon tram entre boixos s’arriba a coll de Casals Al mateix coll hi ha una bassa d’aquí surten 3 camins: Al S va al Casals sobre la carretera de Gombrèn. Al W al barri de Pruners i a l’Empalme carretera de Gombrèn, ambdós casos cal baixar pel camí Ral. Al E. es la que cal seguir, es una pista en desús, ja herbada i el pins entre altres la deixen com un ample camí, fa marrades per perdre altura. Fins arribar a una confluència de torrents, però es evident cap on cal anar. Fins trobar la pista ja mes usada, s’ha de seguir un bon tros, al marge esquerra hi ha un vailet. En un planell el vailet deixa la pista i nosaltres també, ( si es continua per la pista va al Vedre carretera de Gombrèn) en el sentit contrari de la marxa hi ha un petit i brut corriol que baixa al torrent, travessant el torrent el camí surt a una altre pista poc o gens usada seguint-la força enllà es passa per sobre la casa del Niubó, passada la casa, un camí surt per la esquerra (tub d’aigua) que porta a canviar de clot, seguint la pista al N. poc tros, travessant el torrent sovint sec, pista i a la Vella. Aquesta zona esta descrita a rutes familiars 01 la Vella fent-la al reves. Torna a Campdevànol, sols cal travessar qualsevol dels ponts per anar la N152 i a la zona esportiva.

Tècnica.

Dificultat:            fàcil

Desnivell:             408 m.       

Distancia:            16.5 Km

Durada:                4,30 h.       

Època:                  tot l’any

Curiositats.

Rotllan casa de pagès; una casa pairal ara es dediquen al engreix de bestiar. Es una propietat privada no diuen res per passar, per tan cal respectar els fils i els animals que per allà pasturen.

L’estació de l’Illa. Darrera la casa de Rotllan hi ha una estació de tren ara en runes. Fins a finals dels anys 60 segle del passat, a les colònies de l’Herand i Pernau i vivia una quantitat significativa de gent com altres estacions anomenades “apeaderos” el tren i feia parades freqüents. A més carregaven el tren amb el ciment que es produïa a prop.

El pla de la Tomba, un excel·lent mirador dels Pirineus, i la vall del Freser. Situat a 1050 m, sobre del pont de la Cabreta. Amb uns panells informatius que indican situació, de muntanyes i pobles.

Passat el pla de la Tomba sobre el camí hi ha unes vaumes que poden servir d’aixopluc en cas de mal temps. Es freqüent veure algun cabirol, al mig de la roureda.

Sant Pere d’Aüira ja ha estat esmentat en altres rutes que passen per aquesta Església.

El coll de Casals, nom orogràfic, la casa de pagès rep aquest nom per raons evidents. Llunyana i solella, situada a la part alta del coll, mirant al S. ara es una ruïna, però conserva les façanes.

Muntanyes del Ripollès - Ull de Ter - Núria

Barraca de Tirapits

Sortida del aparcament del refugi d'Ull de Ter agafem el camí que surt del revolt de la carretera, marcat GR,11 pugem pel Camí pedregós i aviat arribem a l'alçada del Refugi el camí continua , passant pel costat de l'edifici i iniciant la pujada trobem una font s'hi pot agafar aigua, continua l'ascens ja es una mica mes moderat, a l'altre banda es veuen les restes del vell refugi, arribem sota el coll de la Marrana el GR segueix pel dret però jo segueixo la marrada que's per on pugen les eugues  camí molt definit que fa un parell de marrades que ens arriben dalt el coll. Ara comença una petita baixada fins travessar el Freser, ara ja anem cara amunt arribem a la barraca de Tirapits, fem una llarga marrada i s'arriba al coll de Tirapits. El camí comença a planejar, passem pels Pics de la Vaca inferior i superior el segon i ja baixem fins el Coll de Carança cal tornar anar de cara amunt fins el pic de la Fosa del Gegant i coll de Nou Creus.

Carança

Ara si que comença la baixada de debò, fent unes marrades ens posem de dret a la coma de Nou Creus una feixuga baixada arribem a les mulleres i la palanca de Nou Fonts a partir d’aquí comença una pista forestal i ja trobem els primers pins. De dret al santuari. A partir d'aquí tothom que o faci com vulgui o depenent de les possibilitats o a peu o amb cremallera.

Tècnica

Desnivell.           1000m baixada 700m pujada

Dificultat.           Fàcil

Distancia.           12 Km        

Durada.              5 h.

Època                millor estiu i tardor, abans que caigui la neu

Recomanacions. Es alta muntanya s’ha d’anar preparat per qualsevol incidència, Meteorològica, física (casament, caigudes,etc.)

Curiositats

coll nou creus

Aquesta travessa es d'una gran bellesa, es pot gaudir de tot el que pot donar-te l'alta muntanya. Però també cal dir que apart de ser probablement la mes concorreguda es probable que en cert temps sia de les mes perilloses. Mentre estic redactant aquestes lletres m’assabento           que ahir hi van haver 4 rescats sense mes conseqüències. Un nen malt vestit amb hipotèrmia

Podem gaudir de pedregars, flors com la papaver alpinum ssp suaveolens una raresa, dryas octopetala, muflons, isards, marmotes. I uns estanys de somni encara que es beguin una mica lluny però amb la millor perspectiva.

Sobre la barraca de Tirapits hi ha un coll anomenat el Portell a la seva banda esquerra hi ha una canal que porta al estany Negre, estalvia donar la volta pel coll de Carança

el xalet 1966

La baixa del Nou Creus a Núria, es fa feixuga puig veus Núria sempre i no hi arribes mai, no es aconsellable baixar per la tartera doncs es d’estabilitza

La primera vegada que vaig fer la travessa era per allà el 1966, a part de vaques no hi havia ni una anima, aquell temps ni els isard eren prolífics. Ara els caps de setmana de juliol i agost has de demanar permís per passar.

El camí començava a Setcases i després de travessar els closos per la pista de carretes, i pujar pel Pla de la Molina (on hi ha la barrera actual GR11)

De Setcases fins al Xalet d’Ull de Ter hi havia 2h 30m      

Muntanyes del Ripollès- Pic de Dorria

pel Coll del Pas dels Lladres

Per arribar-hi en cotxe. Al arribar a Planoles, anem a la dreta per una pista forestal asfaltada, que ens porta al coll de les Barraques.

sortida de sol 

 Uns cent metres abans d’arribar al coll hi ha una pista tancada amb una cadena la que seguirem fins trobar una bifurcació,(amb indicadors) seguirem a la dreta, que seguint-la ens porta al ras(final dels pins). El camí poc fressat puja per la carena, seguint el filat de separació Planoles – Queralbs. Hi ha algun tram força dret.

Pic de Dorria Puigmal al fons

 Ja molt amunt el filat s’acaba, a partir d’aquí el camí si és fressat, deixant la carena, el camí va pujant per llevant, cada vegada amb més rocs, doncs la vegetació es va fent més i més minsa. Arribem al Pas dels Lladres, girem a la esquerra i planejant arribem al vèrtex geodèsic el cim del pic de Dorria (2548 m.)

muntanyes Franceses

Per baixar per no fer-ho pel mateix lloc ho farem camp a través per la coma de Planés fins arribar a una pista que s’acaba al lloc on la trobem i seguint-la en direcció llevant ens torna al cotxe

Tècnica.         

La Tossa i Puigmal

Dificultat.. Fàcil

Desnivell:  580 m

Distancia:  9 km.

Durada:     3 h 30 m.

 Època:  Maig /Novembre. La resta amb material tècnic. 

Recomanacions: Cal portar roba d’abric tot i a l’estiu, som a alta muntanya.

Curiositats.  

Comentaris  a la ruta Barraques Puigmal.

Aquesta ruta es ideal per fer-la amb grampons i/o raquetes de neu. puig no te cap dificultat o parany

Al pla de la coma hi ha un Canyet, on donen menjar als voltors amb un lloc per fotografiar-los esta tancat amb un candau,  no si pot accedir.

Muntanyes del Ripollès - Fontalba - Fontalba

Pel Puigmal i Núria

Pujada a Fontalba amb cotxe des de Queralbs. 11 Km.

Pujada

S’inicia el camí per la carena o seguint un tram el camí de Núria. Per la carena és més agradable.

Al començament és un sender fresat, que passa per un roquisser, on comença la pujada al mig de rocs fent unes quantes giragonses, torna entrar al herbat, on el sender es prou definit, hi ha algunes fites, però a mida que puja cal decantar-se una mica cap al E.

Així s’arriba al cim de la Dou, s’ha superat la primera pujada, a partir d’aquí el camí baixa una mica, al coll Borrut torna enfilar-se fins el cim Borrut una mica planer  per refer les forces ja que aquí comença la dura pujada de la carena del Puigmal  i ja és fresat fins el cim del Puigmal, 2913 m.

el Puigmal

Baixar ho farem per Núria, l’inici es una forta pendent de rocs i grava. El camí es molt fresat fins arribar al torrent de la coma de l’embut (pluviòmetre)  el camí continua baixant però més suau sempre seguint el torrent. Ja un bon tros avall hi ha dos camins ambdós porten a Núria l’un travessa el torrent i va al ras de l’ortigar, l’altre segueix el torrent per l’esquerra fins trobar el camí del coll de Finestrelles, ja tenim Núria a la vista cal passar el finestrelles  per un pont de ciment i seguir la pista.

Nerets a la coma de l'embut

Surtin de Núria per la dreta del llac passant per l’ermita de St. Gil seguint la pista o ample camí porta fins el coll de la creu d’en Riba el camí torna a pujar  tot fent giragonses sense cap mena de pèrdua, ara pujo ara baixo travessant una sèrie de comes, la mes destacable es la coma de Gombrèn, fins el serrat de la Fita on el camí ja pren un altre caire baixem fins el torrent de Fontalba o del Puigmal (depèn dels mapes) torna a pujar fins la dou de Fontalba i acaba de pla per arribar al aparcament on em deixat el vehicle      

Núria

Tècnica.

Dificultat.    Mitjana.

Desnivell.     1100 m. acumulat /ascens

Durada.       5/6 h.

Distancia     15 km

Època.         De Maig a Novembre. La resta amb material tècnic.

Recomanacions. Cal portar aigua bon calçat

Curiositats

Aquesta ruta en el seu inici esta descrita per tots cantons hi ha molt poc per comentar.

Del Puigmal a Núria quan has baixat un tros ja es perd quasi tota la vista es un clot sols es veu cap el Nou Creus, però no deixa de ser curiós les plantes que hi trobem el torrent de la coma de l'embut es perd, entra cap una insurgència, no torna a sortir al llarg del torrent

De Núria no cal dir-ne gran cosa es tot sabut a part de que enguany les seves fonts en prou feina ragen.

De Núria a Fontalba, al passar per la coma de Gombrèn hi ha una barraca i a la banda de baix del camí una petita font. 

Muntanyes del Ripollès- Aigües de Ribes- Ribes

Per Barricó, El Baell, Campelles i Sant Antoni

Grèvol i Puigmal

Sortida de l’aparcament de l’embotelladora d’aigües de Ribes, Continuar per la N152 ara 260 cap el pont de les coves, travessar la carretera i agafar la pista i seguidament per la pista de la dreta, saltar la cadena i ja no deixem la pista que puja per la vora d’un torrent sec i ombrívol, creuem una altre cadena i al poc tros arribem a la casa de Barricó  en uns plans la pista fa un revolt als pocs metres sobre la pista

Hi ha unes pintades (el Baell) es un ròssec* costerut que puja 400 m. de desnivell amb poc més de 700 m.

el Baell Pic de Dorria

Trobem el camí que ve de Montgrony ( ja fet en una altre descripció Campdevànol Ribes)  en un fresat camí que puja el cingle, anomenat Mal Pas, ara hi ha un cable pels que tenen vertigen, arriba al punt més alt de la caminada, ja de baixada, surt a una pista Pla de la Grau, seguint la pista ens porta al nucli del Baell, trobem la pista encimentada de Campelles, es passa per sota el dipòsit d’aigua, fins els plans dels Plaus. A la meitat de la recta de la carretera, a la dreta hi surt una pista forestal, la pista es un camí evident (marcat en tot moment amb pintura groga), d’aquesta pista en surten diferents ramals que porten al camps.

Baixant sempre en direcció al torrent, encara que en un moment sembla que el camí vulgui tornar a pujar. S’arriba a la casa molí de Can Coll, abans de la casa el camí puja un marge per no passar per la casa (es pot pasar per la casa), torna a empalmar amb una pista encimentada travessant el pont cal seguir la pista fins a Campelles.

Campelles

Seguint la carretera que va a Ribes fins la sortida del poble, ens posem de cara al Puigmal, seguint el carrer fins la segona travessia, en un pal de llum hi h la marca groga.

Seguint la pista forestal de poc us pel mig de feixes i boixos arribem al coll de la Casassa, on es trop la pista en cimentada que va a S. Antoni la que seguim fins el cim del turó amb l’ermita i les antenes de telecomunicacions.

Passant pel costat de la font sector N. De l’ermita el camí fa un petit descens, fins un pal informatiu, anirem cap el mirador de Ribes, es a pocs metres (200) arribat al mirador i fent un cop d’ull tornarem pel mateix camí fins el pal informatiu i per l’esquerra començant el descens cap a Ribes, es un camí únic pedregós sense pèrdua baixa fent curtes marrades es fa llarg abans no arribes a Ribes.

Anem fins l’aparcament  davant del Condis on em deixat un cotxe.

Técnica

Desnivell.             m

Dificultat.            Fàcil

Distancia.              Km         

Sant Antoni

Durada.                3.5 h.

Època.                  tot l’any.

Recomanacions   portar aigua

Curiositats

Veure Campdevànol Ribes i/o Baell Ribes es pot dir que es una travessa per que no es circular (no comença i acaba al mateix lloc)
*Ròssec lloc per on S'arrossegaven el arbres per treure'ls del mig del bosc  

Els Munts - Osona

els Munts sortint de la boira

Sortida de Solanllong Sora seguint el GR3 direcció W per una pista forestal senzill camí fis arribar ala casa del Portell, passada la casa hi ha un indicador vertical on indica les diferents opcions nosaltres anem als Munts. Ara comença un camí estret en principi, aquí comença la costa anem pujant al mig de roures i pins, passat un vailet comença el tram mes dolent, es puja pel mig d'una penya de roca llisa, al cap d'amunt arribem a un camp de dall el camí passa pel costat del camp (ven marcat) torna a passar per un tros de bosc, arribem a un lloc on hi ha pedra morta el camí va cap el SW. es tona enfilar fent unes marrades arribem al pla del santuari.

el Puigmal i boira

Tornar pel mateix lloc

Tècnica

Dificultat:       fàcil, familiar

Desnivell:        456 m.

Distancia:       9.5

Durada:          3 h.

Època:            tot l’any

Curiositats

l'escolà

Des de dalt de la serralada dels Munts (1059 m) punt més alt del municipi, es divisa una extraordinària panoràmica: a ponent, l’altiplà del Lluçanès, a llevant, la vall de Torelló; a migdia, el Montseny i tota la formació prelitoral, i a tramuntana, el proper i majestuós Pirineu i l’emblemàtic massís del Pedraforca.
El Santuari dels Munts, que existia l’any 1170, presideix tota la contrada i és des de ja fa segles centre d’una important tradició mariana i popular. A l’església actual, edificada a finals del segles XVII com a culminació de la importància que prengué el lloc, s’hi venera una imatge de Santa Maria, obra romànica del segle XIII que fou restaurada l’any 1929.

el portell

També hi ha un restaurant que obren de divendres a diumenge.

Hi un tram als 3.5 km. que si es moll o hi ha gel es dificultós es roca i patina de les vegades que hi he anat no he vist mai Montserrat, no se ni si es veu sempre he trobat boira