Ha arribat el temps del bolets.Per sort o per desgracia tothom es llença per aquest boscos, amunt avall, però gairebé sempre sense saber a on són. El més curiós es que no saben n’hi on han deixat el cotxe. En el meu cas podria explicar unes quantes anècdotes, del temps que anava més a buscar bolets, però no cal entrar en detalls.
El més greu, es que sovint porten els seus tendres fills, els hi foten una pallissa de camí, els fills protesten i el més possible es que s’emportin una esbrocada o alguna cossa al cul. (Això també es pot exportar amb l’excursionisme, afegint-hi una motxilla amb sobre carga). A partir d’aquí els nois i noies no volen sentir a parlar d’anar a la muntanya, tot són males experiències.
Amb això vull, dir que per ser boletaire no cal tenir una experiència a la muntanya, però si uns coneixements basics de país i el terreny escollit per anar a buscar (caçar) bolets. Per aquestos boscos ara es ple de gent i si hom te un mínim coneixement de on ha iniciat la cerca sempre trobarà algú disposat a donar-li les indicacions pertinents, i l’afectat s’estalviaria passar malts moments
Sigueu prudents i assabenteu-vos del inici i fixeu-vos en el entorn i el camí que feu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada