Introducció

PRÒLEG
Amb aquestes rutes es vol donar a conèixer diferents camins del Ripollès, i de comarques properes. No pretén ser una guia exhaustiva de muntanya, però sí donar una certa referència sobre els camins d’una comarca i el seu entorn, prou conegut. Les caminades unes són fàcils, les altres no tant, no per la dificultat del camí sinó per la durada del mateix.

Són pensades per fer a tot temps, encara que les d’alta muntanya, per seny les deixem per finals de primavera fins a primers de tardor, pensant que a l’hivern, les muntanyes s’han de deixar descansar, no cal fer-se el valent, i així evitar mals majors.

Al hivern ens podem passejar per la zona sud, on es troben un munt de camins, que creuen a tort i a dret, molt sovint oblidats, tapats, embardissats, però molts encara són transitables, i ens permeten gaudir d’un bon passeig sovint dominical.

Els temps que es donen són totalment orientatius, no es pretén fer curses. Com que cada dia les caminades de muntanya és fan més competitives, i tothom mira el rellotge, es vol fer muntanya no per adormir-s’hi, però sí per gaudir d’una bona caminada i admirar tot el que ens envolta.

A l’estiu es pot gaudir de valls tan emblemàtiques com: la de Núria, Coma de Vaca, o l’impressionant Ull de Ter, d’on sortim per anar a Núria, el Bastiments segon cim del Ripollès, o el Gra de Fajol, escarpat cim, i si tenim prou delit per arribar-nos al Canigó.

També són camins que ens condueixen a diferents esglésies Romàniques, molt abundoses per aquestes contrades, que val la pena visitar-les encara que moltes estan en franca ruïna.

Camins per anar a llocs on tenen una vista considerable. A poques comarques de l’interior es pot observar el mar, Montserrat, el Canigó, i el Pedraforca, sense bellugar-se de lloc, i si el temps ho permet, al Ripollès sí que es pot tenim dos miradors d’excepció molt a prop l’un de l’altre, el Taga, i St. Amand, aquest últim a més és llegendari per les correries del Comte Arnau, i per coronar la comarca, el cim, el Puigmal, fred ell, tot i al mig de l’estiu.

Els animals també i són presents en grans quantitats. Als cims el rei isard (Rupicapra pyrenaica), acompanyat per la marmota (Marmota marmota), la gralla de bec groc (Pirrhocorax graculus), el voltor (Gyps fulvus), més avall el cabirol(Capreolus capreolus), la llebre (Lepus europaeus), i tota mena de petits i feréstecs animalons.

I disposats a mirar ens queda la vegetació tan i tan diversa, que es passa de vegetació mediterrània, a la vegetació alpina. Als Pirineus orientals tenim moltes plantes que són totalment endèmiques, i més encara les autòctones, grans pinedes, grans rouredes, poques alzines, alguna zona d’avet, bedolls, trèmols i tota mena d’arbres, plantes herbàcies, violes, ranuncles, lliris, margarides, gencianes, orquídies, etc.

Per tot això cal agafar-se la muntanya en calma, també d’aquesta manera és fa salut, fins i tot ens permet somniar.

Per fer aquestes caminades cal molt de temps, posar un peu davant de l’altre i veient el cim a la llunyania és fa més que feixuc. Una manera de distreure’s és contemplant les flors, fent fotografies i/o prenent notes de la seva forma, fulles, flors, llavors sols queda la identificació quelcom més complicat, llibres, biblioteca, Internet, o per que no l’ajut d’un entès, tot és bo per arribar a saber de quina planta es tracte, es tot una feina que la podem deixar per el dies de mal temps o al hivern. Amb el pas del temps, t’adones que són moltes les flors que ets capaç de identificar mentre camines, mentre mires les plantes no mires el fi del camí , això el fa més curt.

Vatua aquí l’historia dels camins, del Ripollès i el seus volts que sota el títol d'una muntanya emblemàtica. Ara les noves tecnologies fan molt fàcil donar-ho a conèixer i compartir-ho amb tothom.

Els noms són els reflectits als mapes. Els mapes són copies del I.C.C. intentant afegint-hi noms que els mapes no recullen, o algunes correccions pel que és més conegut i senyalant llocs en runes o altres. Com a referència també es fan servir mapes de la editorial Alpina.