dijous, 18 de setembre de 2008

Muntanyes del Ripollès - Aranyonet


El Cortal, Puigbó, Aranyonet, Solanllong, El Cortal
Iniciem la caminada al barri del Cortal a Gombrèn.

Cap al final del barri trobem una senyal de trànsit de limitació de velocitat, a la dreta, allà mateix, surt un corriol. Al marge hi trobem unes marques, blaves i taronges, que ens acompanyen tot el camí. Aquest de mica en mica va pujant. Arribem a cases enrunades el camí gira i fent unes giragonses fins trobar el filat gira a l’esquerra i anem pujant pel mig del bosc suaument, fins trobar-nos al mig d’un revolt d’una pista. Seguim aquesta pista fins a una bifurcació, anem en direcció a la Canal. Arribant a la casa, ben bé al davant hi ha un fil amb una tanca, la creuem i el camí ens porta a dalt de Puigbó, davant de l’església nova en ruïnes.
Passada la casa de Puigbó, continuem el camí de St. Jaume de Frontanyà, marcat amb marques vermelles i blaves, anem cap la collada de Puigbó deixem la pista més planera,( s’acaba 500m. més enllà)i anem per la que puja per l’esquerra és un ample i pedregós camí, que va a les Girades de Puigbó. Un planell, a on trobem una pista forestal, aquí deixarem el camí o pista que ens portaria al coll de Faig General.
Cal anar en direcció ponent, de pla avall arribarem al coll de Palomera. Ens acostarem al casa, sota la mateixa anant a ponent surt el camí poc fressat fins passades unes feixes, ara el camí es un corriol ven trepitjat anant per el mig d’una pineda sense cap mena de pèrdua ens acosta a la casa de les Muntades.
La casa la passem per l’esquerra, en el nostre sentit de la marxa, seguint una petita pista d’ús de la casa ens porta a la barriada de l’Aronyonet on hi ha unes cases i una església molt mal manada amb tota tranquil·litat podem donar una volta per fora de les cases.
Deixem l’Aranyonet passant per davant de l’església cap el N. Fins el coll del Bac del Portell, on trobem una pista, sota hi ha la font del bac, sense deixar la pista trobem la que ve de les Muntades, travessant el bac de les Muntades sortim a coll de l’Arç per l’esquerra va a coll de Merolla, a la dreta a Palomera de dret el nostre camí ample pista arranjada de nou, és el camí de Solanllong. Seguint la pista ens porta passant per sobre la font fins a la casa.
Tenim la possibilitat de agafar un camí que ens porta a la font de Solanllong. Passat Coll de l’arç seguint la pista un bon tros, arribant a un revolt la pista és bifurca, la de l’esquerra als 50 m. s’acaba i en surt un corriol de força bon traç encara que una mica enverdisat però arribar a la font és un salt.
Seguint la pista passem prop la casa i passant un fil (vailet) continuem de baixada ja gairebé al fons de la vall anem per la pista de la dreta ens porta fins el Merdàs el creuem en direcció a Vilalta, al cap d’amunt d’una petita pujada al arribar a un revolt, pel costat d’uns prats trobem una altre pista de baixada altre cop al riu, després de travessar unes quantes vegades el riu sempre per camí ven petjat ( no passar per els prats) tornem arribar al barri de Cortal davant de l’església de la Mare de Deu de Lorda.

TÈCNICA.
Dificultat. És una mica llarga sense cap mena de dificultat els camins són molt fressats.
Desnivell. 434 m.
Distancia. 13.98
Durada. 3 h 30 min. sense contar amb les parades per mirar monuments, país o fer el mos.
Època. Tot l’any, millor de d’abril a octubre.
Recomanacions. No fer la ruta en cas de fortes pluges el tram final cal creuar el Merdàs amb diverses ocasions, i és un riu que fa crescudes molt grosses i sobtades, això ens dificultaria la tornada al Cortal.

HISTORIA I CURIOSITATS.

Puigbó. És un conjunt medieval dels segles XI –XII. Estava format per un castell, una església, St. Martí de Puigmal (després del S. XIII, canvià per Puigbó) i una torra de defensa.
Actualment d’aquest conjunt en queden un absis semicircular i una absidiola soterrada. Cosa que fa pensar que era de planta rectangular amb absis i dues absidioles en disposició trevolada. També en queda la torra de defensa rodona molt mal mesa, i restes d’altres edificacions.
Tot al cim d’un petit turó recobert de roures. D’aquí en pertany un frontal romànic, que és pot veure al Museu Episcopal de Vic.
Al segle XVIII és construí una nova església, un edifici rectangular amb dues capelles laterals, envoltat del clos del cementiri. Actualment també en franca ruïna, plena d’heura les parets, ideal per fer els nius els ocells i el cementiri amb tota mena de arbres i arbustos.
La casa és una robusta construcció del S.XVIII segons ens diu la porta d’entrada. Habitada fins fa poc, puig si feien un bon ramat d’ovelles i de vaques. Ara és habitada a estones.

L’Aranyonet.

És un petit nucli de cases majorment deshabitades, orientades cap a ponent, les aigües vessen a l’Arija, cap el Berguedà, amb una excel·lent vista del Pedraforca
Al mig hi ha l’església d’origen romànic molt modificada, a causa d’alguna ampliació, la porta va passar de mig dia a llevant l’atri fou utilitzat per fer-hi la sagristia, el campanar es de torra quadrada que s’hi excedeix amb una escala de fora l’edifici. L’església es troba adossada a la rectoria molt mal mesa.

Solanllong.
És una casa solitària i assolellada orientada a llevant, en l’antiguitat era una fortalesa, ja esmentada al S.XIII. en l’actualitat en ruïnes, Encara es pot apreciar la seva ferma construcció, amb unes balconades de grans arcades, típiques de les cases pairals catalanes.
Als peus de la casa hi ha una capella de tipus romànic sense cap mena de identificació puig no te ni campanar. D’aquí en procedeix un frontal romànic que esta en propietat privada i unes portes que estan al Museu Episcopal de Vic. Per arribar a la capella cal pujar-hi per sota, al trobar el vailet cal recular per la pista de sota la casa uns 100 o 150 m fins trobar un camí que puja a sota la capella.

Camí ramader. És el camí que antigament es feia servir per la transhumància (portar els ramats de bestiar d’un lloc a l’altre) durant la nostre caminada en algun tram seguim el camí ramader que ve de Gombrèn a Puigbó que continua fins les Girades de Puigbó on és troba el que vindria de les Viles Grosses (Montgrony), L’Espluga, Coll de Merolla, coll de l’Arç, Palomera.
Quan s’ajunten la seva direcció va cap a Faig General, les Ajagudes, Pujol de Llentes, coll de can Carles, la Riba on ve el camí ramader de St. Jaume de Frontanyà, seguint la riera de Merlès va cap el Sud

La fauna. En aquesta zona hi viuen tota mena de mamífers, massa sovint difícils de veure, sols en podem contemplar els seus rastres encara que ens passin molt desapercebuts, o no els coneguem.
Dels que cal anomenar i més significatiu és el cérvol (cervus elaphus) que viu a banda i banda dels rasos de Tubau, Corrubí o Llentes. La guilla ( Vulpes vulpes ), el senglar ( Sus scrofa ) inclòs l’isard (Rupricapra pyrenaica), o el cavirol (Capreolus capreolus ) entre altres de més petits encara més difícils de veure
De les aus. les diferents classes de picot, del que cal destacar, el negre (Dryocopus martius) en podem sentir el seu característic, inconfusible i singular cant, mallerengues dels generes ( Parus sp. i Aegithalos sp.) i pinsans ( Frigila coeleps ) la merla (Turdus merula) són els més comuns, però no els únics sols és per destacar-ne alguns.

La flora. El nostre camí va per bosc de pi roig ( Pinus sylvestris ), roure (Quercus sp.), i a la part alta el bosc de faig ( Fagus sylvatica), entre altres arbres més aïllats. Al sota bosc predomina el boix (Buxus sempervirens) el ginebre (Juniperus communis ssp. communis), arç blanc (Crataegus monogyna).
Plantes herbàcies. Les orquídies, n’hi trobem varies espècies, de la que voldria destacar una que és endèmica de Catalunya, l’Abellera Catalana (Ophrys bertolonii ssp. catalaunica), als herbessars del inici del camí, falgueres ( Pteridium aquilinum).
Les vistes. Gaudirem de una perfecte visió de Montgrony i la seva serra al N. E. el Taga. S. Les cingleres de la baga de Puigbó W. Un balcó al Berguedà amb el Pedraforca i el Cadí.

2 comentaris:

Josep Mª Portell ha dit...

Sóc en Josep Mª Portell i m'ha fet molta gràcia el vostre itinerari. La foto publicada d'Aranyonet és la casa El Portell propietat dels meus avantpassats fins que el meu pare la va vendre. Allí hi visqueren uns quants segles. El meu pare de petit encara hi anava a passar alguns estius. Felicitats pel vostre blog.Josep M.Portell

RPF ha dit...

Rosa Portell-Weinstock, de Nova York. Gracies, Josep Maria, pel teu comentari. M'estava mirant la casa, tot penssant si fora el Portell d'Aranyonet dels meus avantpassats, que jo havia visitat. El meu avi, Eudald Portell, devia esser germa del teu avi. Volia ensenyar als meus fills aci com era la casa pairal de la familia i aquest blog m'ho facilita. Jo recordo que hi havia una capella, dedicada, si no recordo malament, a Sant Roma.