dimarts, 16 de setembre de 2008

Muntanyes del Ripollès - St. Amand


Campdevànol, St. Amand, Campdevànol.

Prenem una de les rutes per pujar a Saltor.
Si venim de Corones no cal baixar a la casa, seguint una pista que trobem a la feixa de sota el coll va cap a l’esquerra, quan arribem al petit clot, hi ha un corriol que va pla amunt (marques taronges tot el camí), fins trobar el que puja de la casa de Saltor.
El camí va pujant de primer suaument, després és una mica més costerut fins arribar a un gran faig, actualment escapçat. El deixem a la nostre esquerra, la pujada continua, però quan arribem sota d’una roca el camí es converteix en una tartera de pedra solta. Al cap damunt hi trobem una font força abundosa, la font de pi. Sobre la font hi ha un planell, el camí va a la dreta, deixem el camí més fressat i planer, per anar cap a l’esquerra (dues fites), i pujant pel bell mig dels pins arribem per ponent, al pla que hi ha sota la creu de St. Aman ( 1854 m.)

Per baixar seguim el mateix camí fins la bifurcació de Corones o Saltor, i decidim per on baixem.

TÈCNICA.

Dificultat: Mitjana, discorre per camins ben fressats, una mica llarga això si.
Desnivell: ±1116 m.
Distancia: 14.54 Km.
Durada: 6h-6h 30min
Època: Tot l’any, encara que a l’hivern sovint hi ha neu, hi podem trobar algun tram dificultós.

CURIOSITATS.
El cim de St. Amand (1854 m.) és un del més bells del Ripollès, doncs es te una perfecte visió de tot el Ripollès sud. A la nit es veuen una gran quantitat de llums dels pobles d’Osona. Si el temps ho permet mirant cap a llevant veien una part de la badia de Roses.

També és un cim llegendari per les correries del Comte Arnau. El Pla de Pena, que és troba a ponent de la creu, on diuen que hi havia un castell.

El faig gros malauradament escapçat, és un arbre mil·lenari, molt curiós per les seves grans berrugues.

La font del pi, és un regal de la muntanya per tots els que volem gaudir d’aquest cim, doncs ens proporciona aigua fresca poc abans d’arribar a dalt.