diumenge, 14 de setembre del 2008

Muntanyes del Ripollès - St. Pere d'Auïra

CAMPDEVÀNOL , ST. PERE D’AÜIRA, ST. LLORENÇ, CAMPDEVÀNOL.

Sortim del poble davant de la plaça de l’església pugem per la carrer que ens porta al cementiri. Passant pel seu costat, trobem un corriol que passa per sota l’antiga església, de St. Cristòfol i continuant trobem una creu. El camí es troba marcat per uns triangles grocs del Grup Excursionista de Campdevànol (G.E.C.) i altres de blanques i vermelles (GR 3). Creua el camp de tir i puja al coll de cal Xandri, on una mica més amunt trobem la casa de cal Xandri. Sobre la casa el camí comença a planejar, vorejant el puig de la Batalla, després baixant al coll de la Batalla i creuant la pista. Continuem pujant, fins tornar a trobar la pista i al mig del revolt es torna a agafar el camí que ja no es perd fins l’ermita de St. Pere d’Aüira (foto). El GR continua seguint la pista, sempre a ponent, deixem les dues que van a l’esquerra. Al cap d’un bon tros, una pista va a la dreta, seguint el G.R., nosaltres l’abandonem i anem de baixada. Aquesta pista volta i volta fins arribar al barri de Pruners, el creuem. Des d’aquí la pista, que es troba cimentada, ens porta a l’Empalme, un antic hostal. Allà hem de baixar per la carretera Campdevànol – Gombrèn fins trobar l’església de St. Llorenç, passem pel seu costat. Un cop aquí comença el camí Ral, que baixa cap el torrent, passant per un càmping, arriba a la font del Carol, i d’allà sense cap mena de pèrdua i passant per la font de St. Eudald ens porta al punt de partida.
Quan ens trobem a St. Pere, també podem baixar per la pista que va en direcció a llevant, ens portarà a la colònia Herand, llavors continuant al mateix cantó de riu arribem a la casa de Rollan, on hi ha un pont per travessar el riu, llavors tenim que baixar per la carretera.

TÈCNICA
Dificultat. Fàcil amb dues pujades no massa dures, cal portar aigua.
Desnivell. 380 m.
Distancia: 14.10 Km
Durada. 3h. 45 min.
Època. Tot l’any.

CURIOSITATS.
St. Pere d’Aüira, és una església romànica de S XII, restaurada a partir de 1958, al llarg d’uns quants anys pels amics de St. Pere, que fins ara la mantenen ben conservada, al diumenge després de St. Pere s’hi celebra un aplec.
Sant Llorenç església d’origen romànic, molt modificada, al 2006 feren l’ultima remodelació. Foto de l’any 2000.
El camí passa sempre per mig de pinedes, fins a St. Pere que és converteix en rouredes, de vegetació molt variada, molta de secà i pedregós. Les vistes són força bones, excepte a llocs al mig de clots.
Un inconvenient és tenir que passar per la carretera asfaltada de l’Empalme a St. Llorenç, encara que no més és d’1 km., és molt estreta.