ROMÀNIC

Dotze segles enrera, es va instaurar un sistema arquitectònic únic per la seva modèstia sovint i senzillesa. La nostre comarca com moltes d’altres de Catalunya, ens va quedar un extens llegat, repartit per el nostres diferents municipis.

No vull parlar dels Monestirs, esglésies parroquials prou ven conservades, mimades i admirades per propis i estranys, que a la majoria dels pobles són la nineta dels seus ulls, que al seu entorn s’hi celebren festes, festetes i tota mena d’actes.

Però si que voldria parlar d’aquestes ermites que tenim mig abandonades, o abandonades del tot, que coronen molts turons o s’amaguen en el fons d’alguna vall. Elles si que mereixen el nostre reconeixement. La seva estructura senzilla d’una sola nau rectangular, un absis semicircular, a llevant, el campanar d’espadanya a ponent, i la porta a mig dia. Tant porta com finestres són del clàssic arc de mig punt.

Moltes han estat modificades, tant que no es reconeixen els seus orígens, Estiula, l’Aranyonet, Fornells, Viladonja. Altres la modificació ha estat parcial un clar exemple es Sta. Maria de Bolós, (Camprodon) amb una façana nord i una part de l’absis primitiu i meravellós amb les seves arcuacions de tipus llombard, mig recobert d’heura o Nostre Sra. Del Remei de Serrat, (Queralbs) a estat allargada per la part de ponent, conservant l’absis a la part de llevant.

Altres s’han reconstruït o restaurat, el Pont Vell, Sta. Llúcia a St. Joan, el pont de la Cabreta, Campdevànol, Sta. Magdalena de Puigsac, a Pardines, St. Cristòfol de Ventolà, a Ribes, St. Sadurní de Fustanya, Queralbs, el Barretó, Mataplana, etc. Les menys en fase de reconstrucció St. Llorenç de Campdevànol. Algunes han estat reconvertides St. Cristòfol de Nevà en cementiri.

Però la majoria no han tingut tanta sort, cal destacar el conjunt medieval de Puigbó Gombrèn, que en resta una torre de defensa rodona i l’absis de l’antiga església al mig de roures, sobre un turó que mira a Montgrony i a la serra de Coma Armada. St. Bartomeu, Ripoll, única del seu gènere amb l’absis i les absidioles per dintre la paret, Sta. Maria del Catllar destaca per les seves antenes, Sta. Maria de Tramulosa, a Les Llosses, quasi al terme de Sora, (Osona) el camí de difícil accés amb la porta i les finestres tapiades, Sta. Maria de Vidabona, Ogassa, notable edifici amb la teulada ensorrada i una immensa esquerda sobre la porta, que per arribar-hi cal fer una hora de camí a peu vagis per on vagis. Per acabar el recordatori anirem a la part mes occidental de la comarca ja a tocar el Berguedà al municipi de Les Llosses, antic terme de Palmerola, que a sobre d’una roca trobem St. Julià de Cosp, (foto) que per no tenir no te n’hi un camí ven definit per accedir-hi om ha de passar per la roureda com pot. El consell comarcal de Berguedà està projectant un sender de petit recorregut (P.R) de St. Jaume de Frontanyà a Vilada, passant per St. Julià.
Al Ripollès tenim al voltant de 60 obres civils Romàniques no podem esmentar-les totes. Però si podem fer una reflexió de com volem deixar aquest important llegat artístic i cultural als nostres hereus. Reflexionar si volem deixar un munt de rocs, acompanyades d’unes col·leccions de dibuixos, maquetes o fotografies, per veure el que era o de mica en mica, posar fil a l’agulla i les institucions tan publiques, com privades, i entre tots fer alguna cosa ”Salvem el Romànic.”

Prendre iniciatives com a St. Joan, fent la ruta de les Ermites. Podríem fer moltes rutes de les Ermites, exemple, Vidabona - Saltor ; Salarsa - Bolós- el Sitjar ; Les Llosses - Sta. Margarita - St. Martí de Vinyoles - Tremolosa - Sovelles. Al cap i a la fi molta de la gent que visita la nostre comarca ens visita per les nostres muntanyes.

Torno a dir Salvem el Romànic.