dijous, 25 de setembre de 2008

Muntanyes del Ripollès- Puigmal, Segre, Núria, Fontalba


Fontalba - Puigmal - Segre - Núria - Fontalba.

Pujada a Fontalba amb cotxe des de Queralbs. 11 Km.
S’inicia el camí per la carena o seguint un tram el camí de Núria. Per la carena és més agradable.
Al començament és un sender fresat, que passa per un roquisser, on comença la pujada al mig de rocs fent unes quantes giragonses, torna entrar al herbat, on el sender deixa de ser definit, hi ha algunes fites, però a mida que puja cal decantar-se una mica cap al E.
Així s’arriba al cim de la Dou, s’ha superat la primera pujada, a partir d’aquí el camí baixa una mica, i ja és fresat fins el cim del Puigmal, 2913 m.
És continua cap N.E. seguint la carena, que passa sempre al mig de rocs, l’herba s’ha acabat fa molta estona, ara va de baixada fins a la collada d’Er. El camí passa per la cara N. fins sortir sota el petit pic de Segre. on és torna agafar el vesant de migdia, el camí és perd , però s’ha de continuar baixant més o menys per la carena optant per el lloc més fàcil, per acabar pujant al cim del Pic de Segre.
Ara ja el sender va de baixada, sempre suau i per la carena no sempre és definitperò sense pèrdua, cap la fondalada del coll de FinestrellesA partir d’aquí el camí ja és molt ben fresat, fa una llaçada molt llarga per fer-lo més suau, és troben unes molleres, fins travessar el torrent de Finestrelles. Continuant fins un petit coll que forma el Roc de la Maula, d’aquí avall el camí fa giragonses, però baixa força dret, ja gaire be a Baix es travessa el torrent de la coma de l’embut, i un esforç més Núria, lloc on cal fer-hi un llarg bufet.
Sortida de Núria pel GR 11, fins la creu d’en Riba i els indicadors senyalen el camí de Fontalba, i amunt que fa pujada (aquest és el calvari i el més dur de la ruta el motiu que un ja esta cansat).
a l’estiu con hom passa per la deu de Fontalba una refrescada es el millor

Tècnica.
Dificultat. Mitjana + .
Desnivell: Acumulat 1325m.
Distancia: 17,00 Km.
Durada: 7 h.amb parades.
Època: Preferible de maig a octubre, la resta cal portar bon equip per la neu i tenir experiència, tot i que el mes de juny sovint encara hi ha neu, sol ser tova no cal refiar-se.
Recomanacions: Cal portar roba d’abric tot i a l’estiu, som a alta muntanya.

Curiositats
El Puigmal es el cim més alt del Ripollès, encara que pujant des de Fontalba no és molt llarg de temps, tot havent una bona pujada sobre tot la ultima carena. Si són bons anys de neu, hi ha zones que aguanta fins a mig juliol,
Uns dels problemes més freqüents, és la boira, vent i fred, tot i al mig de l’estiu.
Imatge presa 21-06-08.

Fauna.
El més normal és veure isards (Rupricapra pyrenaica), sobre tot al coll de Finestrelles, a banda i banda de la carena hi ha bones pastures per a ells.


El mufló (Ovis musimon), algun remat dispers, ara diuen que el volen eradicar, motiu que no són autòctons, i mengen masses pasturesLa marmota (Marmota marmota), del coll de Finestrelles avall, si no es veuen els caus.
L’animal més preuat de veure, i és el menys visible, la perdiu blanca (Lagopus mutus) de cada deu vegades que puges per aquest cims la pots veure un cop hi encara si ets el primer de pujar.

Flora.
Cal destacar el julivert d’isard (Xatardia scabra) planta endèmica i protegida per llei, juntament amb l’herba blanca (Senecio leucophyllus) i el gallaret alpí (Papaver alpinum/rhaeticum. Les més comunes són les saxífragues, protegides pels rocs, (bryoides, pubecens, moschata). O la silene acaule (Silene acaulis), planta cespitosa com un coixí de flors petites vermelles. Baixant deL coll Finestrelles la Lychnis alpina, vora el camí.