dimarts, 21 d’octubre de 2008

Rescats de muntanya

Rescats de muntanya.
En aquestos dies és parla molt dels rescats de muntanya, al Ripollès sembla que som els líders, de gent a rescatar. per tant a on el equips de rescat tenen més feina.
La raó, bàsicament són dues:
1ª.- Com opino en un altre article d’aquest blog, el boletaires que no tenen la més petita idea de on van molt d’ells, sortosament no tots, per que si no seria un caos.
2ª.- Les muntanyes del Ripollès són relativament baixes, molt arrodonides i tothom s’hi veu en cor d’accedir-hi. el que comporta una massificació de gent. A més gent més possibilitats de pèrdues i/o accidents.
A la Vall de Benasque; les estadístiques diuen que el 80 % de rescats es fan a catalans, lògic, som els més abundants.
Tothom esta esposat a patir un accident, tant fent senderisme com fent alta muntanya. una torçada de peu, qualsevol caiguda pot suposar fracturar-se un os.
Quans dits experts han sofert accidents al Ripollès? Molts la raó sol ser un excés de confiança. i abaixar la guàrdia en moment de prou risc.
Que caldria fer? El Clubs, Grups, Centres excursionistes, tindrien de fer uns cursets per gent de totes les edats. Per tal d’ensenyar el més bàsic de la muntanya. (encara que el grup de més risc, els boletaires assistissin a cap)
Cal ensenyar; a llegir un mapa, fer funcionar la brúixola , per orientar-se. (escoltant la radio un noi de Tarragona deia: avui si no tenim marques i/o fites no sabem anar enlloc). Força cert. Però no patiu ja quasi be tenim tot el Ripollès ple de pintura, i de tots els colors, GR, PR. I les pintades grogues que ja van a tot arreu. A més de les que fan altre gent colors del Barça, vermelles, verdes, blaves. Que hi farem.
Quina roba és la més adequada en cada moment.
El material tan de muntanya, com de menjar.
Saber agafar un punt de referència. (si no hi ha boira)
Conèixer la neu pel seu color.
D’aquesta manera pot ser s’evitarien alguns rescats per pèrdua i per accident.
Cal fer pagar els rescats? en els federats paguen una assegurança d’accidents suposo que això o cobreix.
Als no federats doncs tindran dues opcions o passar per on toca o pagar.
Be, no veig clar que els excursionistes que van fent rutes de muntanya o un boletaire que vagi a Campelles o qualsevol altre bosc, es perdi massa sovint amb condicions meteorològiques prou bones tingui que pagar la factura d’un rescat. Altre cosa es que sigui una negligència.
Des de l’any 1986 és massa la gent que s’ha llençat per aquest boscos a la recerca de bolets. I per acabar de arreglar-ho sols faltava la televisió. No estaria malament que també coneguessin la muntanya i els seus riscos, com a mínim saber a on es deixa el cotxe, a les nostres contrades sempre hi ha una casa de pagès a prop. Si no paguem entre tots.
Hi ha ajuntaments que tenen tríptics amb mapes i el nom de les cases(són de franc). també es venen mapes de muntanya prou acurats, de vegades falla algun nom. res és perfecte.
Apa fem muntanya anem a caçar bolets però tinguem cura, o la butxaca se’n ressentirà.