Muntanyes del Ripollès _ Castell de Milany

VALLFOGONA - CASTELL DE MILANY.

Sortim de la Plaça de la Vila dintre el nucli antic del poble, al cap d’avall passat un aparcament mirant al riu hi ha una senyal que ens marca el camí,(G.R.3) marques vermelles i blanques.
Cal baixar cap el riu sender molt fressat, arribem al pont Medieval, el travessem i girem cap a la dreta.
A partir d’aquí el camí puja pel mig d’avellaners, freixes i prats de pastura, fent giragonses suau però implacable, fins arribar a una pista, apte per a cotxes no massa soferts, aquesta pista serà el nostre camí al llarg de dos Km. i escaig (30 minuts de baixada).
Trobem un torrent que cal travessar, als 20 o 30 m. deixem la pista per un camí que va a la nostre esquerra, es torna enfilar pel mig d’una bonica fageda i un sota bosc de boix, el torrent en queda sempre a l’esquerra passant per el que s’endevina les runes d’una casa a sobre a la nostre dreta. Seguim per el mig de la fageda arribem a la carena el castell ens queda a la nostre dreta al cim d’un turó, per accedir-hi és puja per la cara de mig dia.
Per baixar ho farem per el mateix camí.

TÈCNICA.
Dificultat: Caminada senzilla, el tram de carretera és fa una mica pasat.
Desnivell: 685m.
Distancia: 10,750 Km
Durada: 4h. 30 min anar i tornar
Època: Tot l’any l’hivern sol haver- hi neu.
Recomanacions: Cal portat aigua.

CURIOSITATS.
Aquest camí es el camí natural de Vallfogona a Vidrà.
No més sortir de Vallfogona, el riu el passem per un pont medieval molt ben conservat, que data del S.XIII. és una construcció de doble vessant i un sol ull.
Vallfogona de Ripollès, és un petit però pintoresc poble, a llevant hi ha una església romànica, actualment sense culte, amb la portalada amb arquivoltes i capitells treballats.
El castell de la Sala, quan s’ha abandonà el castell de Milany els Pinós s’establiren a Vallfogona, a la cerca de més comoditat, i no a la llunyania del cim de la serra. Edificat sobre un turonet al poble, ven visible de tot arreu.
El Castell de Milany És reconegut des de l’any 962 on hi havia un castell i una petita ermita (suposadament) dedicada a St. Pere. Al 1428 amb els terratrèmols que sacsejaren la comarca queda molt mal mes. No es reconstruí mai més, però s’han conservat unes parets fins els nostres dies. On s’hi veu la construcció les pedres posades en forma d’espina de peix. Fa temps s’hi ha incorporat unes antenes.
Una bona caminada per dues parets. Encara que un cop a dalt la panoràmica és excel•lent, veiem tots els alts cims ripollesos, berguedans, osonencs, fins hi tot del Conflent amb el Montseny i Montserrat. A principis de primavera són espectaculars amb els cims nevats. Cal mirar-ho amb calma.
L’últim tram de pujada passem per una exuberant fageda fresca a l’estiu i molt freda a l’hivern.