divendres, 21 de novembre de 2008

Muntanyes del Ripollès - Gra de Fajol


APARCAMENT REFUGI - GRA DE FAJOL -(baixada per l'estació d'esquí).
Descripció per l’estiu Sortida del aparcament de l’estació de Vallter 2000 àrea de serveisSeguint la pista que es troba al costat de servei mèdic (us de l’estació) va pujant per sobre una pista d’esquí, es travessa la riera de morens, es pot fer alguna dreçera és surt a la carena les en vistes del refugi vell d’ull de ter.
Davant hi lo més semblant a una plana, a l’esquerra el Gra de Fajol, a la dreta el Bastiments, dividit per la fondalada del Coll de la Marrana.
S’ha d’anar en direcció al coll de la Marrana W. Abans de travessar el Ter hi ha les runes d’una construcció. Un petit sender no sempre visible, però sempre cap la fita coll de la marrana pel cantó de Gra de Fajol, fins trobar el GR 11 que ve del refugi d’Ull de Ter. El GR puja al coll de la marrana pel dret. Però millor seguir la marrada ( camí de sempre) que passa per sota les tarteres del nostre objectiu.
Al Coll de la Marrana cal anar cap el S. el camí prou esmolat puja tot fent giragonses fins trobar la carena. Un cop a la carena cal seguir-la E. Fins aconseguir el preuat cim 2707 m.
Baixar pel mateix camí és pot anar al refugi vell.
També es pot donar la volta pujant pel refugi GR 11 i vaixar per l'estació d'esquí per la que hi encapçalo un mapa de la ruta.

Dificultat. Fàcil.
Desnivell: + 600 m.
Època: Estiu, tardor.
Durada: 3h 30m.
Recomanacions: Hivern i primavera amb material per neu i gel, sota el Coll de la Marrana la neu es persistent.

Curiositats El refugi vell d’Ull de Ter fou el primer refugi de muntanya de l’estat espanyol. Fou construït per l’arquitecte Jeroni Martorell, a càrrec del C.E.C. l’any 1921, a 2400 m. d’altitud, fou un revulsiu pel muntanyisme català. Per la gerra civil s’arruïnà. La paret actual a set gairebé refeta. Al 1953 passada l’època de la prohibició de corre per la frontera es va edificar el nou refugi anomenat el xalet, a l’estiu vigilat i al hivern amb una zona lliure.
Fins a finals de la dècada dels 70 de Setcases a Ull de Ter calia fer-ho a peu, pesant per les closes de la sortida de Setcases, el camí portava cap el pla de la Molina sobre on hi ha la barrera.
Per a molts de nosaltres va significar el començament de la muntanya. Fent la travessa Setcases Núria amb 3 dies, baixant als estanys de Carança, aquestes acumulacions d’aigua al mig de les muntanyes per molts de nosaltres era inaudit. Durant molts anys era la nostra alta muntanya anual, cal dir que no hi trobaves gairebé ningú, per si sol ja era difícil arriba a Setcases. Transcorria el 1965 al cap davant en Josep Basaganya altrament dit en Boixarol vagui per a Ell. (la meva sentimental historia). En aqueta ocasió també vem fer el Gra de Fajol. No el vaig tornar a fer fins gairebé 40 anys desprès entre sempre el sóc fet 3 vegades quan el bastiments el faig un cop l’any
Quan és construí l’estació d’esquí va començar la munió de gent, ara és pot dir que és la travessa més concorreguda dels Pirineus. I també la més alterada.
La fauna.
El animalons que corren per aquestes muntanyes no difereixen gaire d’un lloc a l’altre isards, marmotes, cua-roges i algun voltor.
La flora.
Això si es canviant d’un lloc a l’altre, aquí hi ha el Papaver alpinum ssp. raheticum i el Senecio leucophyllus plantes protegides per llei. Hi ha el Papaver alpinum ssp. suaveolens que aquest és més abundant.
© Pere Masdeu 2006-2009