dimecres, 1 d’abril de 2009

Muntanyes del Ripollès - Bastiments, Pic del Infern


VALL TER – BASTIMENTS – FRESER – INFERN I TORNAR

Es comença a l’estació d’esquí de Vallter, seguint la pista forestal d’us de l’estació, fa giragonses, passant per sota el telecadira. Ja prou amunt la pista es bifurca allà es pot anar pel mig hi ha una mica de sender el mig de les pedres, fins trobar un pas entre el llaçat de fustes. A l’esquerra hi ha el refugi vell d’Ull de Ter, cal anar en direcció S. W. travessant els plans, que fa el cercle d’Ull de Ter tancat pel Coll de la Marrana uns metres enllà es troba unes runes just abans de passar el incipient Ter. Pans enllà per un difuminat sender i algun cau de marmota, enllaça amb el camí del xalet GR11, fa el coll pel dret però hi ha una marrada que facilita molt el l’ascens que fa una giragonsa cap sota del Gra de Fajol i més planer puja al Coll de la Marrana.
Aleshores no mes cal seguir mitjanament la carena el sender és prou seguidor que porta a la part oriental del Bastiments amb una grossa creu de ferro, seguint la planura del cim fins la part occidental amb un piolet, entre mig un vèrtex geodèsic 2881 m.
Cal continuar carena avall cap la Collada de Coma Mitjana o Coll de Freser 2705 m. Cal tornar a pujar carena amunt pel bell mig de roques amb alguna petita grimpada (fàcil) ja s’arriba al pic de Freser 2835.

Cal tornar baixar, aquí hi ha dues opcions seguir per la cresta molt rocosa i esmolada o baixar una mica més passant pel cap davall d’una roca llissa i tornar a remuntar amb una altre petita grimpada i passant per la cara N. del Pic dels Gorgs i cap el N. W. S’arriba al Pic del Infern 2869 m. Cal recular un tram i agafar el camí prou fresat cap el S. W. amb una petita dificultat cal travessar una roca de forta pendent i una altre per sobre que ve cal una grimpada. D’aquí ja es baixa cap el Portell, coll sobre l’estany Negre de Carança. Continuant baixant cap la barraca de Tirapits. A partir d’aquí cal seguir el GR 11 cap el Coll de la Marrana ja no es camí es una autovia.

Tècnica
Dificultat: de moderada a dificultosa, llarga, hi ha algun tram prou aeri
Desnivell acumulat: 1164m.
Distancia: 14 Km.
Durada: ± 6 H.
Època: Millor a l’estiu i tardor, al hivern i primavera amb neu sol ser complicat.
Recomanacions: no fer-la es pateix vertigen. Portar roba d’abric hi fa vent fred.
Curiositats:
Dos motius per fer aquesta caminada: les vistes i la muntanya pelada amb certa dificultat.
El camí travessa el Ter poc mes avall de l seu naixement, no te un punt una deu pròpiament dita se sent l’aigua passar per sota els rocs.
Aquesta ruta fa tres pics que sobrepassen els 2800m, tots ells amb bones vistes. Però indubtablement el pic del Infern sobre els estanys de Carançà es el millor. La barraca de Tirapits, és un xopluc al mig del res, hi ha un sistema de alarma en cas de necessitat.
El coll del Portell si hom es atrevit hi ha un baixador cap els estanys de Carançà
Interessant flora, la Artemisia umbelliformis sols es troba d’aquí al Canigó, més freqüent, sobre tot pujant al pic de Freser. A la obaga del Pic del Gorgs ja baixant del Infern cap al Portell a la tartera abunda el Papaver alpinum ssp. suaveolens un petit gallaret. Al mig d’altres igualment espectaculars com la Saxifraga geranioides a l’ombra del Bastiments. En el temps adequat són moltes i variades les plantes del entorn.