dijous, 2 d’abril de 2009

Muntanyes del Ripollès- Campdevànol - S. Joan

Campdevànol - San Joan de les Abadesses. Pel coll del vent i Ogassa
Per començar cal veure la ruta Campdevànol Vidabona. Fins el coll del vent de Vidabona cal fer el mateix camí ( Corones, Saltor).
Un cop al coll de Vent de Vidabona hi ha indicadors, cal seguir cap a San Martí d’Ogassa , el camí molt fresat i de bon seguir fa algunes pujades i baixades passant per roca morta i va anant cap el coll de la Tuta. És al davant. Pel bell mig de pins petits ara hi ha fet una aclarida surt en uns plans( plans de Cal Pegot) cal pujar a la pista forestal, ( Ribamala / Coll de Jou i anar de baixada S. passat el coll per la pista, Cal anar a l’esquerra per fer dreçera , puig la pista don una volta llarga surt sobre la casa de la Tuta, es continua pista avall fins un revolt de 360º on si troba una altra pista direcció N. ) N.E. ja ven ve a les envistes d’Ogassa es converteix en sender després de travessar un parell de torrents (el de coll de Jou). Continuant amb una mica de desnivell de pujada es troba la pista forestal cimentada que ve de Coll de Jou, aquesta pista serà el camí a seguir fins la collada de Can Camps, passant per el petit nucli, d’Ogassa, Basaganya i el Joncar. Tot just passat el coll de Can Camps (a sobre hi ha una edificació dipòsit d’aigua) hi ha un ample camí que va a una casa, cal passar per sota (marques amb cercles verd i blanc). Ara ja convertit en sender va anant de pla avall, sempre seguint les marques, fins trobar una altre pista (va a Can Coll) cal seguir-la un bon tram fins trobar un pas canadenc (ferros al terra) just passat el pas a la carena continua el camí i les marques E. no calen gaires comentaris a partir d’aquí puig les marques són prou espesses. Fins arribar a Coll d’Art cruïlles de pistes S SE marques fins trobar la pista de la Rovira que ja porta a l’estació de tren de Sant Joan. Passada la ruta del ferro seguint el carrer uns 100 m. a la dreta un estret carrer baixa per unes escales, baixant de dret va a les cinc fonts, s’entra al nucli urbà pel pont Vell passant per davant de Sant Pol església en runes. Travessant pel semàfor carrer amunt porta a l’estació de bus.

Tècnica
Desnivell. 683 m
Dificultat. Mitjana encara que sols puja fort fins el Ras de Corones, és molt llarga.
Distancia. 22 Km
Durada. 6 h.
Època. tot l’any.
Recomanacions. portar aigua

Curiositats.
Corones, Saltor i el Coll del Vent de Vidabona, ja estan descrites en les seves corresponents caminades. Ogassa entra dintre les rutes d’alta muntanya Ogassa Taga.
D’Ogassa a Sant Joan de les Abadesses es troben dues cases Basaganya i el Joncar, cases que es dediquen a la ramaderia, sobre tot de vaques, les trobem vora el camí pasturant tranquil•lament Des de coll d’Art sota el camí hi ha una pedrera on extreien la pedra el ciment de Can Benet, especialitzat en ciment ràpid. Al fons de la vall es veu la fàbrica, d’una arquitectura força curiosa.
Al entrar a Sant Joan es fa per l’estació de RENFE. Als anys 80 S. XX, va deixar de funcionar el ferrocarril convertint-se la línea en via verda, i l’estació es un centre de BTT. On si poden fer pernoctacions.

Sant Joan, vila fundada per el Compte Guifré el Pilós. No més d’entrar-hi es travessa el pont medieval, reconstruït a partir del any 1975, carrer amunt hi ha l’església en desús de Sant Pol, passant per la porta d’entrada a l’Est hi ha el campanar i absis sobre la porta d’entrada hi havia un timpà romànic, que fa poc l’han enretirat, per refer-lo diuen. Qualsevol dia el veurem al MNAC. Espoli? Qui sap.

Carrer amunt s’arriba a les escoles i a la plaça Pompeu i Fabra, al S. hi ha la joia, el Monestir amb el seu absis i les quatre absidioles, i un campanar poc reeixit, l’original fou ensorrat, amb el terratrèmol del 1428 com quasi tota l’església El absis central fou reconstruït al anys 50, patrocinat per Jaume Espona empresari de Sant Joan. I duta a terme per Puig i Cadafalch.
Al interior hi ha el conjunt escultòric romànic del 1251. Davallament de la Creu o Santíssim Misteri,
I l’estació de bus que torna a Campdevànol