Muntanyes del Ripollès - Puigestela

Sortida de Can Roca (Pardines) seguint la pista forestal que porta a la Barraca del Orri vell, sense cap mena de pèrdua. Sota l’orri deixant la pista es segueix un petit sender que passa per unes molleres i arriba a la bassa del Tarter. Tombant cap a llevant hi ha un sender en llocs molt difuminat va a coll del Pal. En una clotada abans d’arribar a coll del Pal hi ha una font. Passada la font arribant a la carena cal anar carena amunt. Passant un vailet el camí va a ponent, però també és pot pujar per la cara S per sobre Ogassa, sense perdre de vista la carena on hi ha dues petites barraques. Sempre en direcció ponent al cap d’un tros de camí ja es veu el cim de Puigestela.
Per baixar sols cal seguir la carena, amb algun tram una mica aeri. Vorejant el Puig de Coma d’Olla, el camí baixa cap la Portella d’ Ogassa (senzillament la Portella) travessant el pla de la Llagona, el corriol va torrent avall, fins trobar el pla de la pleta de Noufonts. A partir d’aquí comença una pista molt dolenta que porta al punt de sortida.

Tècnica
Dificultat. Mitjana.
Distancia: 13.8 Km.
Desnivell acumulat pujada: 808m.
Durada. 4 /5 h.
Època. Tot l’any. Al hivern el sector de la font de la baga hi ha importants gruixos de neu
Recomanacions. Les eugues solen acostar-se no solen suposar cap mena de perill.
Curiositats.
A Pardines al Barri de Puigsac on es deixa el cotxe hi ha una església romànica Santa Magdalena de Puigsac, que data del 1178, modificada en diverses ocasions, i restaurada al anys vuitanta afegint-hi el porxo per protegir la portalada i traient les capelles laterals fins aleshores existents.
Sota la barraca de l’Orri Vell, hi ha tot un seguit de fonts i mulleres algunes protegides per tal que el bestiar . no hi entri hi faci mal be l’ecosistema. Cal pensar que en aquesta zona des del maig fins al novembre hi pasturen gran quantitat de vaques i eugues, abans també un bon remat d’ovelles, ara per trobar ovelles cal anar per la banda d’ Ogassa
El cim de Puigestela 2016 m.(segons dia) hi ha uns rocs disposats en cercle d’uns 3 m. de diàmetre i gaire be 2 d’alçada. l’historia esforça incerta, però el que es un fet, que als anys 1960 quan es feia el cim la tradició era posar-hi un roc per cada excursionista. El segur era que a tot vol no hi havia cap roc tots el portàvem ja d’un tros lluny. Tradició perduda. Cal recuperar-la?
Hi ha dues fonts abundoses al llarg del camí la primera sota la barraca de l’Orri Vell, i l’altre a la pleta de Noufonts. Un pla on hi ha uns coms i sempre ple de vaques.