diumenge, 1 de novembre de 2009

Muntanyes del Ripollès - Gombrèn - Sant Jaume de Frontanyà























Sortim de Gombrèn seguint la caminada fins a Puigbó.
Passant per vora la casa anem per la pista amb les marques ja esmentades, es porta fins un coll de Puigbó, les marques ens fan pujar per uns rocs, anar a un ample i rocallós camí, que va pujant suau fins les Girades de Puigbó on trobem la pista que ve de Palomera, la pista amb molt mal estat s’acaba una mica amunt per tornar a ser un ample camí que al poc tros el deixem i per l’esquerra pugem al coll de Faig General.Fins aquí ja esmentat a la ruta de la pujada als Rasos de Tubau Un cop aquí deixem les marques (que van al cim dels rasos de Tubau) i seguim els indicadors que senyalen direcció Matamala, camí planer (ara sensa marques), fins trobar un ample camí quasi pista de desemboscar, que ens porta a un coll on s’acaba. Baixant cap el torrent sec,. ara els quads ja han fet camí ample, a l’altre banda trobem una altre ample i nova pista forestal, aquí iniciem una baixada, ja molt avall en un revolt que la pista va al W. s’inicia un petit sender brut i xorrencat, que es perd però baixant per la carena amb algun que altre boix surt a la casa de Corrubí, seguint la pista de sobre la casa en direcció W. es trop la que veníem seguint seguim pista enllà, trobem una pista a l’esquerra, menys freqüentada que la que venim seguint, amb un vailet als 25 m. d’iniciada la pista, aquesta ens porta a la casa de Tubau, i l’església de St. Esteve de Montner
De Tubau a Sant Jaume em optat per seguir la pista i la carretera que va a la Pobla, puig encara que hi ha un camí, que baixa cap el torrent, que aleshores cal tornar a pujar fins la casa del Prat, és força brut i del torrent fins el Prat de mal trobar. Aquestes rutes estan pensades per gent tant si te GPS com no. Doncs es una manera de facilitar les coses.

TÈCNICA.
Dificultat. Mitjana.
Època. Tot l’any
Desnivell. 488m.
Distancia. 14,5km.
Durada. 4 /5 h.
Recomanacions. Cal portar aigua bon calçat,

CURIOSITATS.
El camí rocallós surtin del coll de Puigbó hi ha passat una màquina ara quan plou es una fangar. Durant l’any 2009 hi ha posat uns indicadors nous i marques grogues, fins a Faig general però no sempre tothom coneix els camins prou be, es el camí per anar a Sant Jaume de Frontanyà més dret i ràpid. (Encara que els camins han estat substituïts per pistes de desemboscar) i no cal pujar als rasos de Tubau A més de passar per Corrubí i Tubau on hi ha una església preromànica. El camí oficial puja als Rasos, cap el coll del Soler i el SolerA Faig General, es canvia de vessant, de vessant del Merdàs, tributaria del Ter, a la vessant de la riera de Merlès, tributaria del Llobregat. Corrubí, municipi de Les Llosses (Viladonja), mas deshabitat no fa masses anys, la casa es conserva en peu. Sota la casa, en un turonet hi ha una esglesiola del S. XVII de planta rectangular i campanar d’espadanya, ja en runes depenent de Sant Jaume
Tubau, la casa de es una antiga edificació molt grossa i força ben manada hi ha un terme molt gran, quan el masovers tenien cura del terme, tenien vaques i ovelles.
Sant Esteve de Montner, església preromànica. Absis trapezoïdal, una sola nau porta . amb arc de ½ punt i campanar d’espadanya. La finestra del absis és una pedra sencera amb arc de ½ punt amb uns gravats, una creu, un animal i l’altre no es massa definit. Es diu que, originalment hi havia una cripta, ara tapada per unes grosses llosses. Sembla ser d’origen visigòtic. Reconstruïda al 1973 per la Diputació de Barcelona.
Sant Jaume de Frontanyà.
Historia
Es va construir al segle XI per a acollir la comunitat de Sant Jaume Vell (consagrada al 905), que estava en mal estat, a la part alta de la muntanya. Se sap que l'any 1066 ja estaven a la nova edificació. Els senyors del lloc feien grans donacions, arribant a tenir sis canonges i un prior. A partir de la mort del seu últim prior Arnald Fresc, el 1395, es va iniciar la seva decadència, ja que els
priors comendataris es van començar a apropiar de les rendes que tenia el monestir. L'extinció dels monestirs de l'ordre de Sant Agustí dictada pel papa Climent VIII l'any 1592, va fer que passés a dependre del bisbat de Solsona. Al segle XVII, el monestir va ser enderrocat i només resten alguns capitells del claustre.
Del monestir solament queda l'església d'una sola nau, tres absis i transsepte. La nau i els braços del transsepte tenen volta de canó, sobre el creuer hi ha una cúpula vuitavada, que forma un cimbori a l'exterior de dotze cares, únic d'aquest període a Catalunya. A l'absis central hi ha cinc fornícules semicirculars separats per semicolumnes.A l'exterior, la façana presenta una finestra en forma d'ull de bou sobre la porta d'entrada formada per dos arcs de mig punt en degradació, feta amb dovelles i coberta per una arquivolta. Els absis tenen una decoració de tres sèries de cinc arcuacions separades per lesenes al central i frisos d'arcuacions als laterals. En el cimbori també s'hi troba un fris amb arcuacions. El campanar de cadireta quadrat col•locat sobre la façana principal va ser reedificat al 1572. En el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, hi ha una taula pintada al tremp, narrant la vida de l'apòstol San Jaume de finals del segle XIII.
Font Vilquipèdia