Muntanyes dels Pirineus - el Canigó

EL CANIGÓ

El Canigó

Sortida de Campdevànol cap a Puigcerdà, passant la frontera fent Montlluís Vilafranca i Prada. A la sortida de Prada en una rotonda hi ha una direcció la que tenim que seguir, els Masos i Villerac. Aquí comença la pujada per una pista forestal de 22 Km fins el Refugi de Cortalets. Sota el Refugi hi ha un aparcament. 3h. Llargues de cotxe
S’inicia l’ascensió als 10 min. De pista es troba el refugi de Cortalets anant a ponent hi ha les marques blanques i vermelles de GR 10 al poc tros es el pla dels estanyols, fent una petita pujada s’arriba a la font de la perdiu. Cal deixar el GR puig va a Vernet, però les marques persisteixen ara són franges grogues. Ara el camí es una pujada constant no massa dura però puja incansablement, fins el pic Jofre on ja veiem el cim de la pica, arribant a la portella amb una excel•lent vista i una bona caiguda a la canal que hi ha sota tot i essent l’agost hi havia una gran congesta. A partir d’aquí el camí es un pedregam, però com que puja fent giragonses no es fa gens dur i de sobte hom treu el cap al cim de la nostre muntanya mítica.


La creu


TÈCNICA
Desnivell . 600 m.
Dificultat. Fàcil
Distancia.
Durada. 2h pujar
Època. Millor quan no hi ha neu.

CURIOSITATS.
El Canigó es la muntanya amb les millors vistes (diuen de dues vegades no he tingut mai sort, sempre he trobat boira) però la referència es que amb bon temps la veus d’arreu. El refugi de Cortalets es guardat es un xalet prou bonic, a les immediacions es permès fer-hi foc. Al davant i a un extrem del refugi hi ha una aixeta amb aigua prou fresca. La font de la perdiu proporciona l’aigua al refugi val mes sortir de Cortalets amb aigua.
A la nit des de Cortalets es veu tota la plana del Rosselló ven il•luminada.
La sortida de sol la vaig fotografiar des del ras de Prat de Cabrera, tot i que algun pi feia la punyeta.
Del Canigó no tinc imatges he perdut l'arxiu


St. Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixa.


St. Martí del Canigó

Visita a la abadia romànica, benedictina del segle X. Consta de planta de tres naus, un .absis central i dues absidioles. Amb un claustre reconstruït, i capitells que cal destacar, pel seu gran treball. La cripta es grandiosa. I arcs de ferradura preromànics. El campanar es llombard, amb finestres geminadesEl que més copsa són els encofrats, existents que després d’una discussió amb el pare que estava a l’entrada va dir que eren del tot originals, inclòs que els romans ja ho usaven. Ve cal una visita.
Sant Martí del Canigó.
Al mateix temps aprofitant el desplaçament també cal visitar l’altre símbol del

Romànic català. Sant Martí del Canigó. Segle XI restaurada gairebé del tot sols la cripta es salva de la destrucció i l’espoli. La part visitable es mes petita que S. Miquel, però es un reducte del romànic català de primer ordre.Per accedir-hi cal deixar el vehicle a Castell passat Vernet. A partir d’aquí cal pujar a peu per un camí en cimentat, a més de mig camí hi ha la petita església romànica de Sant Martí Vell en un petit planell sota el camí