12e dia; SEA LION - VOLUNTEER POINT. Avui l’avioneta te feina sobrada puig ha de moure tota la gent que estem encallats. El temps ha millorat així que marxem, en el segon vol, a la 1 de la tarda. Així que
tenim tot l matí per donar un tomb, per les immediacions. Anem a la platja on tenim la sort de veure dues orques, una s’acosta força, es posa al mig del kelp però no mes veiem l’aleta dorsal, l’únic que podem fotografiar. També al mig de del tussac sobre la platja hi ha un niu de caracarà. En Joan si enfila i el mascle li fa un atac amb tota regla, li clava les urpes al cap. A la hora prevista surt l’avió, en direcció a Stanley capital de les illes aquí l’aeroport es com cal, tot i que sols s’usa per els vols interns. Al arribar ens espera en Mr. Clark amb un gran tot-terreny Toyota Land cruiser que ens portarà a Volunteer point. La carretera a trossos es de terra aquí no totes les carreteres són enquitranades. Això fins Johnson’s Harbour on s’acaba la carretera, d’aquí en davant 10 mil. Es tot camp a través al final quedo deixatat com un ou, i el Mr Clark sembla que ho fa expressament en comtes de seguir les poques roderes va per llocs que si no saps on vas el fàcil es bolcar o fotre’t dintre un toll d’aigua que són prou abundants.
Al final arribem a destí Volunteer point, el motiu de venir fins aquí es l’única colònia de pingüins Reials que hi ha a les Falkland. En aquest lloc hi passarem la nit demà a la tarda ens tornaran venir a buscar. Ens allotgem a la casa del guarda una petita caseta al vell mig del no res però amb una vista que domina totes les zones on hi ha el pingüins.
12e dia; SEA LION - VOLUNTEER POINT. Avui l’avioneta te feina sobrada puig ha de moure tota la gent que estem encallats. El temps ha millorat així que marxem, en el segon vol, a la 1 de la tarda. Així que 
tenim tot l matí per donar un tomb, per les immediacions. Anem a la platja on tenim la sort de veure dues orques, una s’acosta força, es posa al mig del kelp però no mes veiem l’aleta dorsal, l’únic que podem fotografiar. També al mig de del tussac sobre la platja hi ha un niu de caracarà. En Joan si enfila i el mascle li fa un atac amb tota regla, li clava les urpes al cap. A la hora prevista surt l’avió, en direcció a Stanley capital de les illes aquí l’aeroport es com cal, tot i que sols s’usa per els vols interns. Al arribar ens espera en Mr. Clark amb un gran tot-terreny Toyota Land cruiser que ens portarà a Volunteer point. La carretera a trossos es de terra aquí no totes les carreteres són enquitranades. Això fins Johnson’s Harbour on s’acaba la carretera, d’aquí en davant 10 mil. Es tot camp a través al final quedo deixatat com un ou, i el Mr Clark sembla que ho fa expressament en comtes de seguir les poques roderes va per llocs que si no saps on vas el fàcil es bolcar o fotre’t dintre un toll d’aigua que són prou abundants.
Al final arribem a destí Volunteer point, el motiu de venir fins aquí es l’única colònia de pingüins Reials que hi ha a les Falkland. En aquest lloc hi passarem la nit demà a la tarda ens tornaran venir a buscar. Ens allotgem a la casa del guarda una petita caseta al vell mig del no res però amb una vista que domina totes les zones on hi ha el pingüins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada