13e dia ; VOLUNTEER POINT – STANLEY Passem el dia a Volunteer point seguint el trafets del pingüins reials. I observant aquesta zona no es d’estranyar que aquest pingüins vinguin aquí, es una zona paradisíaca, una immensa platja de sorra blanca, un mar de color maragda on hom voldria passar-hi mes temps del que un es pot permetre.
El guarda en Miky es un home eixut, però amable ell diu “no sun, no wind” no fa sol però tampoc fa vent. A la cabana i te una cuina econòmica de les d’abans, i com vaig dir que tornaríem a parlar-ne, crema torba que per cert escalfa molt i crema be. Van a buscar-la en una zona determinada i en fan trossos cúbics com daus mes o menys grossos segons la boca de la caldera. D’aquesta manera te
calefacció i la cuina sempre calenta. Antigament sembla que era el combustible normal de les illes, ara intenten preservar-ho i no degradar al cap i a la fi, el que interessa es preservar el terreny. Intentem passar el màxim de temps entre aquestos bonics ocells, però el temps s’esgota i a la tarda torna a venir en Mr wheels, (Sr Clark) a buscar-nos l’anomenem així per que esta orgullós del seu gran cotxe grans rodes aixecat de sobre manera es un 6 cilindres del tot modificat tot i així em tocat a terra en alguna ocasió, país difícil. Per nosaltres aquí es la fi d’una aventura de vida salvatge (wild live) inoblidable, on passes el dia gairebé sol al mig d’animalons que sortosament no et veuen com un perill, si no quasi com un mes d’ells et miren i fan la seva via, sense cap por de que aquesta gent que ho fem tot mal be, sense respectar a res n’hi a ningú. Tot i el munt de gent que es desplaça per aquestes illes, (Catalans i Espanyols pocs) són o som gent de natura.
13e dia ; VOLUNTEER POINT – STANLEY Passem el dia a Volunteer point seguint el trafets del pingüins reials. I observant aquesta zona no es d’estranyar que aquest pingüins vinguin aquí, es una zona paradisíaca, una immensa platja de sorra blanca, un mar de color maragda on hom voldria passar-hi mes temps del que un es pot permetre.
El guarda en Miky es un home eixut, però amable ell diu “no sun, no wind” no fa sol però tampoc fa vent. A la cabana i te una cuina econòmica de les d’abans, i com vaig dir que tornaríem a parlar-ne, crema torba que per cert escalfa molt i crema be. Van a buscar-la en una zona determinada i en fan trossos cúbics com daus mes o menys grossos segons la boca de la caldera. D’aquesta manera te 
calefacció i la cuina sempre calenta. Antigament sembla que era el combustible normal de les illes, ara intenten preservar-ho i no degradar al cap i a la fi, el que interessa es preservar el terreny. Intentem passar el màxim de temps entre aquestos bonics ocells, però el temps s’esgota i a la tarda torna a venir en Mr wheels, (Sr Clark) a buscar-nos l’anomenem així per que esta orgullós del seu gran cotxe grans rodes aixecat de sobre manera es un 6 cilindres del tot modificat tot i així em tocat a terra en alguna ocasió, país difícil. Per nosaltres aquí es la fi d’una aventura de vida salvatge (wild live) inoblidable, on passes el dia gairebé sol al mig d’animalons que sortosament no et veuen com un perill, si no quasi com un mes d’ells et miren i fan la seva via, sense cap por de que aquesta gent que ho fem tot mal be, sense respectar a res n’hi a ningú. Tot i el munt de gent que es desplaça per aquestes illes, (Catalans i Espanyols pocs) són o som gent de natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada