dimarts, 18 d’agost de 2009

Muntanyes del Ripollès- Balandrau


BALANDRAU
Sortint del coll de Maianell (partió de Pardines i Vilallonga) pujant per la carena anem al pic Cerverís 2206m.
Baixant per el cantó contrari i seguint per la serra de la Canya, anem cap la collada dels Llenyassers. Hi ha unes roderes d’haver-hi passat alguns vehicles, el camí no és pla va fent suaus pujades i baixades.
A partir de la collada dels Llenyassers el camí s’enfila dret amunt primer per un herbat i després el terra és rocallós i la carena arriba al cim del Balandrau.
Per baixar anem cap el coll dels Tres Pics, seguint el camí molt traçat per la petja de la quantitat de gent que hi puja. Abans d’arribar al coll dels Tres Pics a la nostre dreta veiem un corriol que travessa la penya, molt fressat va cap a la carena següent creuant la coma de Font Lletera, per la seva part alta.
Arribem a un coll a on el camí es molt difús, però passat el coll en la direcció que portem tornem a trobar-lo. Tot travessant una gran clotada el sender perd ràpidament altura i torna a pujar una mica fins trobar altre cop les roderes que seguíem de pujada, ara servirà per baixar i tornar-nos al cotxe.



TÈCNICA.
Dificultat: Fàcil
Desnivell. 613 m.
Distancia. 12 Km.
Durada: 3 h 30 – 4 h
Època: Tot l’any, al hivern no es puja amb cotxe i cal material adequat

CURIOSITATS.
El Balandrau és una muntanya senzilla, però amb unes vistes més que impressionants. Però el que realment val la pena de veure es la sortida de sol, a l’estiu surt pel Cap de Creus, i al hivern a la badia de Palamós. El millor temps és a principis de tardor, quan el sol surt més tard, tot fent-ho ven be per E. A més de veure tots els cims més importants dels Pirineus orientals.
La carena (Serra de la Canya) es la partió dels rius Ter i Freser
Aquesta ruta es una variant puig que la major part de la gent la fa sortint del collet de la Gralla, on hi ha una pista tancada al us de vehicles que puja fins el coll dels Tres Pics, més fàcil i més curta. Es el camí vell de Tregurà a Coma de Vaca.

© Pere Masdeu 2005 / 2009