Muntanyes del Ripollès- Bruguera

Sortida de Campdevànol (Colònia Molinou) travessant la carretera N152 / 260, seguint la pista en desús hi ha cartells indicadors aquest camí es el GR-3, seguir-lo fins a les Fontetes(pla amb una font i planell informatiu) passat el torrent, sobre el pla hi ha un altre indicador ( Saltor), el camí puja per una pineda i vorada de avellaners sense cap mena de pèrdua trobem la pista que be de Pernau la seguirem cap E. Arribem a una casa en runes 1 paret plena d’heure (Sant Martí de Baix) continuant per la pista un altre indicador ens porta cap a la font de Sant Martí de Dalt, una mica més conservada que la primera, tornem anar a buscar la pista, la tornem a seguir uns centenars de metres més amunt en un revolt pronunciat surt un sender marcar GR-3 porta a sobre la pedrera, on empalma amb el camí que ve de Pernau i ja esmentat moltes altres rutes seguim la ruta de sempre, cap a Corones i per la obaga al coll de Saltor.


Torrent Roig glaçat

A partir d’aquí es un sender marcat amb pintura groga i net de brancades fins a la carena de Sagnari, el camí va pla avall, però a la carena comença la baixada tot fent marrades, i algun sifó passat el torrent sec un tros enllà trobem una pista molt mal menada amb uns planells, cal seguir-la fins el coll de la Portella, entre mig travessem el Torrent Roig, (s’ha junta al Freser a la Corba) un cop al coll tornem a prendre camí, rostos avall fins al barri de Bruguera, Serrat Roig, pista encimentada fins trobar el Xorregall de Bruguera, passat el pont (indicadors).
Ara el camí va de baixada continuen les pintades de color groc, el sender es prou definit, en algun tram no tant però mirant una mica tot seguit, no hi ha dubte. Un tros avall s’han esborrat les marques cal anar a la dreta fa una petita baixada, i tot seguit torna a l’esquerra SW. El camí surt davant d’un roure monumental sobre la casa de Perramon, al arribar a la casa hi ha més indicadors.
Sota l’església en direcció S. surt un ample camí, que als pocs metres gira i ja no el deixem fins arribar a la pista encimentada, sols s’estreny al passar un parell de cops el xorregall, sempre ens acompanyen les marques grogues, sols queda passar per sota la via del tren i la central hidroelèctrica, i s’arriba al hotel Montagut


Roure monumental

Tècnica.
Desnivell. 646 m.
Dificultat. Moderada, els camins a trams es confús
Distancia. 14.5 Km.
Durada. 4h. 30 min.
Època. tot l’any.
Recomanacions portar aigua.

Curiositats.
En aquest cas he volgut canviar una mica el camí de sortida per no passar sempre per Pernau, sembla ser que antigament aquest era el camí de matxo per anar a corones. Però em decanto per la opció de Pernau.
Sant Martí, dues cases totes dues en runes, l’una pertany la de baix al Molinou i la de dalt a Pernau. La font de raig pobre sovint queda seca.
Quan es va obrir la pista actual es van trobar ossos sembla que era un antic cementiri doncs hi havia una església documentat des del any 860 com a barri d’Armàncies.


St. Esteve Perramon

Bruguera, agregat a Ribes de Freser des de mitjans del S. XIX, es un llogaret de la obaga del Taga, al voltant de l’església romànica dedicada a St. Feliu. Dedicats a la ramaderia deixant, de banda l’agricultura puntal econòmic a mitjans del segle XX. Lloc molt freqüentat de pas per anar al cim del Taga, amb les gallines al mig de la pista. Perramon, casa gairebé fortificada sembla una casa senyorial, puig te una capella dedicada a St. Esteve del S. XVII, sobre la capella hi trobem un roure catalogat pel patrimoni natural, com arbre monumental de l’espècie Quercus humilis
La ruta en general transcorre per camins ven fresats o el boscos són la part més important de la ruta del coll de Saltor a Bruguera va per bosc mixt de pi roig (pinus sylvestris) i faig (Fagus sylvatica) amb un sota bosc de grans boixos (buxus sempervirens). Com que aquesta ruta la baix fer al hivern al passar algun torrent, com el Torrent Roig hi ha grans geleres on s’ha de tenir amb comte l’hora de passar-los.
Balneari de Montagut, lloc d’estiueig als anys 50 i 60 del passat segle, puig els trens paraven gairebé tots a l’estació (baixador) que hi ha a l’altre banda de Riu, Aigües de Ribes a més de tenir la planta embotelladora d’aigua.
El tren actualment no hi para per tornar a Campdevànol cal haver deixant un cotxe a Aigües de Ribes o esperar el bus de línea regular Autocars Mir. Horaris