Muntanyes del Ripollès - els Bufadors

per la Farga de Babie


Sortida de la farga de Babiè, seguir la antiga Carretera N152 en direcció Ripoll, passat el gran revolt uns pocs metres més amunt hi ha un pal amb senyals i unes escales que baixen cap el riu, el que fan es anar a la via del tren per on travessarem el riu, a l’altre banda hi ha una “casilla” de la RENFE. Molt ven conservada passant pel mig dels dos edificis comencem a trobar marques, les que seguim al inici d’una pista a la dreta surt un corriol molt fresat que porta a St. Moí o Muç. On tornem a trobar la pista la que seguim un llarg tram de 3 KM. On trobem indicadors de direcció girem a l’esquerra per una pista que aviat es torna camí molt ombrívol es el preludi del que ens espera.El camí a partir d’aquí el deixarem en suspens cadascú se’l munti com pugi però segur que arribareu a lloc puig el camí es prou trepitjat. Un cop travessat els Bufadors es surt dal de la carena sobre els cingles dels bufadors el camí passa per la cresta prou aèria banda i banda amb alguns replans que fan de mirador cap a la vall, sempre al mig de boixos, a la part obaga faig, amb algun de tombat que entorpeix el camí. El sender baixa fins trobar la pista de Sta. Maria de Besora a Llaers, per la que anem en direcció S. 220m fins trobar una pista que seguint-la ens tornarà a la Farga de Babiè

Tècnica

Desnivell 454 m.
Dificultat. Familiar
Distancia. 10,5 Km
Durada. 3 h 30 m.
Època. Tot l’any recomanable el maig
Recomanacions. Ull als cingles del Bufadors.

Curiositats.
La Farga, colònia tèxtil pertany al terme municipal a la dreta del riu a Les Llosses, a l’esquerra a Montesquiu, però surtin de la farga a Sta. Maria de Besora. Quan la fàbrica estava en funcionament, era el nucli de població mes important de Les Llosses, ara des de la fallida del tèxtil la fabrica ha tancat temps fa i gairebé no hi viu ningú.
Sant Moí o Muç, casa i petita capella preromànica del S. X documentada el S. XIII pertanyia al Castell de Montesquiu
Els Bufadors, lloc sensible que cal preservar, es molt ombrívol i humit, pel que hi creixen plantes la llengua de cérvol [Phyllitis scolopendrium] que no podrien viure en lloc més, les molses són agafades a tot arreu, parets soques del arbres i arbustos, cobrint tots els rocs, a la part superior ja a la sortida i creix una planta que la mal anomenen la flor del bufadors es l’herba donzella (vinca media) que fa una catifa verda amb flors blaves.
El nom del bufadors ve d’uns forats que hi ha a les parets i al terra que si bufa el vent s’escola per les roques i surt pels forats.
Visitar-lo es bo agradable i val molt la pena passar-hi una bona estona mirant i tornant a mirar, però sent respectuós amb el lloc no sortir del camí que esta fresat i deixant tot tal i com un ho ha trobat o voldria trobar-ho net sense regressions i mals tractaments. El microclima existent fa la seva feina de conservació.
Sobre el cingle la vista es bona tot i no ser gaire amunt hi ha boixos per tot amb pins i faig,
A la farga per deixar-hi el cotxe cal anar passat el pont per anar a l’estació de tren, o deixar-lo sobre la vorera passat el bar. Com no hi ha transit tampoc fa massa nosa.